dilluns, de desembre 25, 2006

EP! HE CANVIAT DE BLOG I DE DISSENY. ARA SÓC A http://marti58.blogspot.com/

divendres, de desembre 08, 2006

el fantasma de l'opera

la novel·la original , que aporta una notable dosi d'emocions i fantasies quasi oníriques que m'arriba a posar la pell de gallina (literalment i no metafòrica) i que m'empasso en tres dies; clar, l'ambientació es la de les pel·licules però al final el realisme es torna absolutament impossible...

Ivanhoe

Ivanhoe, Ricard Cor de Lleó, Robin Hood, templaris i senyors feudals... la historia mes o menys coneguda es deixa llegir be i interessant el rerafons històric que desconeixia de les lluites entre saxons i normands en l'Anglaterra post-Hastings

dissabte, de novembre 25, 2006

Salvador


La història de Puig Antich. M'encurioseix la recreació dels setantes i tot plegat em sembla una pel·lícula molt digna.

Montilla


Montilla, president. Comença amb unes paraules que m’agraden: el català és la llengua que ens identifica com a país. I és la llengua que, a Catalunya, està en perill d’extinció. Montilla tinc la sensació que anirà a més.

divendres, de novembre 10, 2006

Iniciativa

M’apropo a Iniciativa. Perquè és on em porta el cor. Perquè a Vilassar hi ha gent jove que la vol renovar i sento que puc ser útil.

divendres, de novembre 03, 2006

El blog de la Camats

Moby Dick

Em salto capítols, tal com és recomanat , però és un gran descobriment, i en tot cas és qualsevol cosa menys una novel·la juvenil d'aventures. Simbòlica, difícil, curiosíssima i interessant, i l'he llegit en una versió excepcional per rica de Ma. Antònia Oliver.

Un plaer!

diumenge, d’octubre 29, 2006

Els Borgia

Amb en Bernat (i en LLuís Homar)

El viento que agita la cebada

Ken Loach. Revolució irlandesa.

diumenge, d’octubre 01, 2006

Valentina de Carles Soldevila al teatre Nacional


Bé, sense entusiasmes, la història de Valentina em sembla una mica simple, una filla que no accepta l'oblit del seu pare, mort, i el nou casament de la seva mare; possiblement a la novel·la es veu més moderna. Bé els actors, ella una mica impertinent potser ja és el que es pretén i la direcció de Toni Casares excel·lent cosa a la qual ja ens té acostumats.

dissabte, de setembre 16, 2006

Roald dahl


Buff Quin rotllo, Tan bo que és Dahl quan escriu per nens!

diumenge, de setembre 10, 2006

Dioptria


En miquel arrossega mitja familia a veure el recital d'homentga e al disc Dioptria. Curiós i interessant en alguns moments (Roger Mas, Sidonie, Comelade, Auserón, LLibert Fortuny, però bastant fluix en alguns moments Quintana especialment, Pla, Titot, Pastora etc. I patètic Pau Riba, però esperaves alguna altra cosa?) La crítica no ha deixat gaire bé el concert però cadascú ho ha vist d'una manera molt diferent

dimecres, d’agost 30, 2006

Breakfast on Pluto



Em sembla una obra mestra aquesta història d'un transvestit irlandès que s'arrossega en l'escenari d'una Irlanda convulsa i que s'enfonsa en els baixos fons del Londres dels 1970. Història i actuació magistrals i un personatge que es va construint a poc a poc i que passa de provocar compassió a fer-se valorar i estimar. Banda sonora espectacular. En surto entusiasmat.

dissabte, d’agost 26, 2006

M.G. Vassanji: La pàtria incerta de Vikram Lall


Kenya, anys 50-70. Fantàstica aquesta història d’amistat d’amor i descolonització de contacte de cultures, de política i de corrupció. Vikram és un nen indi que viu a Kenya i que conviu amb l’amor de la seva germana Deepa per l’amic negre N’jodorogo. A la infància tot és fàcil, l’adultesa porta les dificultats, més en un país africà que neix i que és absolutament contradictori. M’ho empasso amb dos dies.

Philippe Claudel: La néta del senyor Linh


Història preciosa d’un avi vietnamita que s’arrossega com a refugiat per un país occidental sempre abraçant la seva “néta” i que coneix una home gras de qui es fa amic sense entendre ni una paraula del seu idioma. Una reflexió sobre la comunicació i evidentment sobre el sentit d’aquest nostre món modern. Amb una nit a Andorra me la liquido i fins quasi vesso una llagrimeta.

Gabriel García Márquez: Vivir para contarla


Interessant a estones, des del seu viatge al poble natal (sembla una novel·la més que no unes Memòries i al fi i al cap ell ja es justifica dient que l’important no és allò que realment va ser sinó la manera com es recorda, cosa que suposo justifica que s’inventi el que li dóna la gana) fins als seus inicis com periodista en la premsa colombiana amb una bona passada per la història del seu país que m’és naturalment absolutament desconeguda.

Aldous HUXLEY: Contrapunt


"Disfruto” (gaudeixo? que malament que queda...) aquesta novel·la com poques en els últims temps. Una cadena de personatges que es desenvolupa al llarg de cada un dels capítols en el marc de la societat aristocràtica londinenca dels anys vint. Amors i desamors , molts personatges i molt diversos, on cadascú pensa tal com és o és tal com pensa. Centrada en la família Bildlake , el vell John i els seus fills Walter i Elinor amb marits i dones i amics i amants i companys de feines i diversions i tertúlies. No sabia que Huxley fos tan bon novel·lista i el tenia per tan sols l’autor del tòpic Un món feliç. Una sorpresa especialment agradable. (Gràcies García Marquez per la cita a les memòries que em dóna la idea).

divendres, d’agost 25, 2006

United 43



Un ritme trepidant, una visió honesta però un pèl massa de tecnicismes aeronàutics i al final una mica Aterriza como puedas

Piratas del Caribe



Jack Sparrow és un personatge interessant, però potser el seu amanerament és ja excessiu. queden ganes, però, de veure la tercera part.